dilluns, 10 de novembre del 2025

LEVANTATE FEDERICO

 

¡Levántate, Federico! Que no estàs muerto.

Que la luna te vio anoche caminando por los huertos,

con el maestro cojo y los dos bandrilleros,

con la mocita del río y la Lola de los puertos.


Los cascos de tu caballo resonaban por los cielos,

como cuando eras novio mío, 

por la primavera blanca.


¡Levántate, Federico! Que no estàs muerto.

Sal de esa fosa con los ojos abiertos,

pero no vayas a tu casa ni a la Bernarda.

que los fascistas han vuelto.


Al grito de “maricón” te arrastraron de los pelos.

Dicen que se te llevaron más allà del cementerio,

que no estàs en Fentevaqueros.

Pero eso no puede cierto.


¡Levántate, Federico! Que no estàs muerto.

Que tus poemes se recitan en escuelas,

en teatros y en el Universo entero.

Eso sí que es verdadero.

                                                                            Alfons Llopis 

LA TARDOR

 

La tardor no té perquè ser crepuscle,

ni la penúltima estació,

ni tan sols fred i foscor.

La tardor pot ser renaixença i inici,

escalfor i llum.


Tu ets la meva albada,

l’inici d’un nou viatge,

la meva brasa i claror.

Tu em fas revifar i començar.

Tu em fas tremolar i desitjar.


Vols ser la meva tardor?

                                                Alfons Llopis

LA PAU

 

Estripa el paper i obre la caixa

de les sorpreses.

Treu-la de dins a poc a poc

que és molt fràgil.


Posa-la en un lloc que es vegi

perquè la tinguis present.

Cuida-la com si t’anés la vida

i ensenya-la als amics.


Fes-la créixer fins l’infinit

omplint l’espai.

No deixis que la facin malbé

deixa que llueixi.


Alfons Llopis

CARNESTOLTES

 

Per carnestoltes havia pensat a disfressar-me 

de superheroi però no tinc cap poder,

de Quixot però no sóc visionari ni imaginatiu,

de mestretites però no m’agrada presumir del que no sé,

de Manolito però no m’agraden els diners.


Finalment, m’ha sortit una barretxa

de apità Addhok, cascarràbies i bon company,

de Sancho, realista, pràctic i senzill,

del petit princep, innocent i amb molt per aprendre,

de Mafalda, crítica i qui no li agrada la sopa.


I al final, aquesta és la disfressa que porto. 

                                                                                    Alfons Llopis 

BOMBES

 

Vull llençar bombes de flors i vida.

Explosions de colors de l’Arc Iris.

Explosions liles plenes d’igualtat.

Explosions vermelles de solidaritat.

Bombes de vida i flors.


De flors i vida per escampar alegria.

D’Arc Iris que portin altres mirades.

Liles perquè ens facin millors.

De vida i flors que acabin amb la foscor.


L’alegria ens dóna altres mirades

Que ens fan millors

Omplint de llum la foscor.

                                                         Alfons Llopis 

ARRIBES

 

Arribes de ponent

Portant un estol de lluita i reivindicació.


Arribes del sud

Fugint de la mutilació i la fam.


Arribes d’orient

Traient vels no desitjats i exemples.


Arribes del nord

Deixant un ramillet de drets per conquerir.


Arribes de tot arreu

Pintant el cel de violeta i igualtat.


Arribes tots els dies

Perquè no és un sol dia

Tots els dies són 8 de març

 

                                                             Alfons Llopis

 

dimarts, 23 de maig del 2017

Anna Garcia Garay

Sabadell, 1972. Poeta i escriptora

distància entre dos punts

Tornes a l'ahir durant un instant
per esmenar un avui 
                                                   mal dibuixat.

Malgrat l'ajut de la línia recta,
el camí a recórrer cada cop és més llarg.
I no hi ha dreceres.
 
                         An_na