Jardí de Shakespeare
No et diré, pel teu art,
d’on han sorgit els arbres
que s’avancen com les gralles als teus anys.
Aquí tens la mandràgora i la rosa,
l’arç de la lluna, el gerd i l’albercoc,
i encara les violes greus sense designi,
perquè quan, tot perdut, ja res no t’assenyali,
puguis cavar la gràvida esperançadels dies que vindran.
Susanna Rafart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada