Barcelona, 1984. Llicenciada en Periodisme i Lingüística
Ensinistrament lent
És un ensinistrament lent,
fet de missatges subtils,
com els sermons de la mare
o les cleques del pare.
fet de missatges subtils,
com els sermons de la mare
o les cleques del pare.
Però el missatge és contundent:
“Estima’m a mi,
no estimis a cap altra”.
“Estima’m a mi,
no estimis a cap altra”.
I com qui espera la valentia
per insultar al germà,
ara cerco la foscor,
però no en tinc prou amb la nit,
em calen més excuses.
per insultar al germà,
ara cerco la foscor,
però no en tinc prou amb la nit,
em calen més excuses.
Si te’n dono a tu, d’amor,
no en puc donar a cap altra?
no en puc donar a cap altra?
He canviat de mestres,
dicto unes noves regles:
“Estima’t a tu,
no estimis a cap altra”.
dicto unes noves regles:
“Estima’t a tu,
no estimis a cap altra”.
Clara Comas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada