Barcelona, 1947. Autodidàcta, amiga i veïna d'Ollers
Sensacions
Asseguda en una pedra
dalt d'aquell turó
contemplo embadalida
els camps que enlluernen.
Els verds tan diferents
de sembrats, vinya, muntanyes...
Que desperten els sentits.
A baix, el petit poble
sembla ben bé adormit.
Olors de farigola i romaní
es mesclen en l'aire del matí
i jo com petita gota de rosada
ho aspiro tot profundament...
Voldria parar el temps,
eternament, en aquesta estada.
Maria Rosa Martinez Civit
Aquest Racó de Poesia vol ser un espai de sentiments, sensacions, lluites, reivindicacions... on recullo poemes a l'atzar de persones què no coneixo, o si, algunes d'elles novelles i d'altres amb un interessant recorregut en el món literari, del qual sóc un perfecte profà
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Rosa Martinez Civit-. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Rosa Martinez Civit-. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)