La tardor no té perquè ser crepuscle,
ni la penúltima estació,
ni tan sols fred i foscor.
La tardor pot ser renaixença i inici,
escalfor i llum.
Tu ets la meva albada,
l’inici d’un nou viatge,
la meva brasa i claror.
Tu em fas revifar i començar.
Tu em fas tremolar i desitjar.
Vols ser la meva tardor?
Alfons Llopis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada