El Vendrell. A partir de 2006 va anar publicant algun dels seus relats o poemes a publicacions locals, com ara “El nou Diari de Roda” (Roda de Berà), la publicació “Cel Obert” (Baix Gaià).
Cant als que ens volen mal
Amb l'odi que tu generes ompliré un bidó ben gran,
no el vull portar amb mi, millor deixar-lo guardat.
Amb la ràbia que tu desprens, em faré un escut de fang
perquè quan te m'apropis reboti el teu mal afany.
Amb la hipocresia que tu irradies; a cada instant,
faré un tractat per a ajudar als que si són humans.
Amb el fals somriure, que quan et convé portes posat,
em faré una visera per a no veure-te'l mai.
Amb l'interès que tu gastes a cada pas em faré una oficina bancària
un banc que sorprendrà, car l'amor serà l'únic crèdit a contractar.
Amb la teva enveja, segurament faré un mirall
i te'l plantaré a casa potser, així, podries despertar...
Amb la falta de respecte en què tu t'has educat,
em faré un somriure gran tot cridant ben alt:
"Que la ignorància és el reflex de tot el que tu fas,
que el mal es venç amb bé, i el bé, no té paranys".
Sònia Ferrer
Caram! Aquesta troballa si que m'ha fet il·lusió! una abraçada i gràcies per compartir aquest retall de mi! ;-)
ResponEliminaAllò que diuen que les paraules són aire i van al aire no és cert. Fixat com han retornat al origen.
ResponEliminaGràcies a tu, Sònia. La troballa va ser meva, em vaig sentir plenament identificat.
ResponElimina