Al meu amic estimat
A Carles Tello
Sóc davant un pou
Negre, fosc, tenebrós,
hostil.
Ple d’hipòcrites, intolerants,
insensibles, ineptes.
Un lloc del qual no es pot
sortir.
Què fàcil seria deixar-se
anar.
Caure en la mediocritat, en la
buidor.
Capbussar-se en el menyspreu,
en la brutícia.
En la rancúnia i en la
malícia.
Sóc davant un pou
Dins el qual no em trobareu.
M’envolta l’alegria,
l’amistat, l’amor, l’albada.
Estic ancorat per tot arreu.
Tinc la meva Rosa violeta i
roja.
Que em dóna força i energia
i m’acarona.
La meva gent, els meus, us
ho dic, ja ho sabeu...
Dins el pou no em trobareu.
Alfons Llopis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada